nadala

taller de bufar

La substituta de la mestra de logopèdia també nom Antònia, i amb ella es fa el que hi havia programat a les sessions de logopèdia... als nins els hi agrada molt jugar amb les coses que en Menut ens dur, i que guardem a dins la capsa que decorareu a casa vostra.

contes contats

En el primer trimestre hem contat a l’escola els següents contes:
Les set cabretes, n’Elmer, els tres porquets, a tot galop, na Rinxols d’or, el flautista de Hamelin, en Patufet, el Gegant del pi, la Rateta, el regal de Nadal i el conte de Nadal.

l'edat d'un cavall i la dels nostres pares

Matemàtiques divertides:

Per desembre recordàrem algunes característiques dels cavalls, una d’elles ens cridar l’atenció... ( els cavalls poden viure fins als 30 anys, quan en tenen 22 ja són vells). Conversàrem sobre l’edat que teníem nosaltres, i sobre l’edat dels nostres pares. No la sabíem i per això es demanà als nins que duguessin escrit a un paper l’edat dels seus pares, per comparar les quantitats.

Conversant sobre les dades dels pares, es demanà als infants que pensessin quin pare era el més gran, i quin el més jove, quina mare era la que tenia més anys i qui la que manco... cada nin o nina havia de dir si el seu pare era més gran o més jove que la seva mare, o si tenien la mateixa edat...

El mestre demanà als nins com podíem posar a la pissarra les dades que teníem per veure si ens havíem equivocat... com i on posaríem l’edat del cavall ?

Colau: podem posar un quadrat i el número a dins
Catalina Coll: i el nom de cavall
Colau: i una retxa fins a baix
Clara: i retxetes
Estel·la: damunt la retxa
Toni: per veure que fa

I quantes retxetes ?

Elisa: 22 retxetes

I per comparar les edats dels nostres pares ?

Pau quetglas: podem fer el mateix, fèiem un quadrat posant els anys i el nom.

Biel: i la retxa
Catalina Pons: i comptem
Carmen: hem de fer moltes ratxetes

Pau quetglas: mirem l’edat i posem tantes retxetes.

(la conversa s’allargà una estona, dialogant sobre les edats i les quantitats. Per discreció, no especificarem qui és el o la més gran dels pares o mares)

estadística del temps

Quin temps a fet !
Estadística

Cada dia xerrem sobre el temps que fa, l’encarregat ho explica als altres companys per mostrar la fotografia i posar-la al plafó, a més d’especificar a una graella el temps que va fent durant tot el mes, cada setmana conversem sobre el bon o mal temps que ha fet durant els cinc dies, i en acabar el mes, dialoguem sobre el temps del mes, per saber si ha hagut més dies de sol, més de pluja o ennigulat, comptem els dies segons la meteorologia introduint-nos al món de l’estadística.

Primer observem la graella del temps del mes, observant els dibuixos i on s’ha pintat més.

Clara: per saber si ha fet més sol que pluja hem de comptar els rectangles pintats.

Catalina Coll: el sol quasi arriba fins a dalt de tot
Pau Debionne: li falta poc per arribar
Tomeu Jofre: i ennigulat poc
Pere: i pluja també
...

Clara: hem de pintar els sols junts, per veure on arriba

El mestre mostra una graella en blanc per demanar com podem comptabilitzar el dia que a fet més sol, pluja i ennigulat. Decidim entre tots que hem de pintar el número de dies del temps de la primera graella tots junts, sense tenir en compte el dia, si no la quantitat.

Caterina: hi ha 23 dies de sol
Delfina: 4 dies d’ennigulat
Tomeu Rubert: i 3 dies va ploure
Naomi: hem de pintar fins a 23 sols
Maria Magdalena: i hem de pintar 4 dies de ennigulat de color blau
Clara: i comptar els dies que va ploure per pintar-los
Tomeu Jofre: 3 dies va ploure
Pau Debionne: pintarem 3

I quin temps va predominà en el mes de novembre ?

Tomeu Guasp: el sol, perquè n’hi ha més i arriba quasi a dalt de tot
Pau Quetglas: perquè hi ha fins a 23 sols
Xavier: i perquè hi ha pocs dies d’ennigulat
Naomi: i només tres dies va ploure
Catalina Coll: al mig està ennigulat
Delfina: el darrer és ploure


Conversàrem sobre les escales de la gràfica de la nova graella i la posició de les columnes. Per després mostrar als infants un rotllo dibuixat a un paper per demanar com podíem plasmar al rotllo el número de dies que havia fet sol, havia plogut o havia estat ennigulat, es pretenia que els infants realitzessin parts proporcionals a la figura, com si talléssim una coca, però... no es realitzar aquesta activitat, ja que quan el mestre demanà al grup: com podem posar al rotllo les dades del temps que tenim ?

En Pau Quetglas respongué: molt fàcil ! fèiem una creu al rotllo i... dibuixem un sol amb el número 23, un nigul amb el número 4 i un nigul amb pluja amb el número 3, i ja està... i... aquí... novembre...
I és clar... tant fàcil era... i tan bé ho va explicar...que ho havíem de fer ! ja deixarem per un altre mes l’activitat de realitzar parts proporcional al rotllo del temps.

bolles de Nadal

Moltes gràcies per la vostra col·laboració en la creació de bolles de Nadal, totes elles són úniques, molts boniques… els infants explicaren com les havien fet amb la vostra ajuda, observàrem les diferents tècniques que hi ha per crear-les. El passadís quedà molt ben decorat.

visita d'un pare

El dijous dia 3 de desembre el pare d’en Xavi dugué a l’escola algunes coses relacionades amb els cavalls, unes brides, cabeçades i una collera. Ens explicà què eren i per què les feien servir. Es dugué a terme una conversa i jugàrem una estona a conduir un cavall imaginari, estirant les brides ara cap a un costat i ara cap a un altre.

teatre a l'escola

El divendres dia 4 de desembre hi hagué teatre a l’escola, màgia per a tots els nins i les nines, al passadís dels més petits, tot infantil junts, els infants s’ho passaren molt bé... aquella dona treia de la seva mà molts de mocadors, i d’una gerra diferents objectes, feia bolles d’aigua de tota mida que volaven per damunt nosaltres.

filosofia 3/18

FILOSOFIA 3 / 18 30 DE NOVEMBRE DEL 2009

NA RUMIA ENS HA DUT UNA LÀMINA MOLT GRAN, D’EN ROY LICHENSTEIN, (DE PRINCIPIO A FIN). L’HEM COL·LOCADA A LA PISSARRA I L’EN OBSERVADA UNA ESTONA, PER DIR, EN PRIMER LLOC EL QUE ES VEIA.

ROSA: HI HA FLORS
MATEO: SÓN DE COLORINS
PAU QUETGLAS: MOLTES FLORS
CATALINA COLL: FLORS GROGUES
ELISA: I DE COLOR BLAU
CATALINA PONS: ESTAN FETES DE PAPER

HEM ARRIBAT A LA CONCLUSIÓ QUE AQUEST QUADRE NO ÉS COM ELS ALTRES QUE TENIM EXPOSATS, JA QUE AQUESTA OBRA L’HA FETA L’AUTOR AMB RETALLS DE PAPERS, (ÉS EL QUE PENSEN ELS INFANTS). TOTHOM ESTÀ D’ACORD QUE ESTÀ ELABORADA AMB RETALLS DE PAPERS.

CARMEN: ESTÀ FETA AMB QUADRATS PETITS
CLARA: HA RETALLAT TROSSOS DE PAPERS I ELS HA AFERRAT
MARIA ÀNGELS: NOMÉS HI HA UNA FLOR DE COLOR VERMELLA I BLANCA
ROSA: HA RETALLAT LES FULLES I LES HA AFERRADES
NAOMI: LES HA PINTADES AMB CERES
TOMEU GUASP: HA FET RATLLES DE COLORINS I MOLTES FLORS
DELFINA: TAMBÉ HA FET FULLES BLANQUES
XAVI: HA PINTAT AMB CERES I DESPRÉS HA POSAT COLA I HA AFERRAT TOTES LES FLORS
PAU QUETGLAS: A UN ALTRE PAPER HA DIBUIXAT I PINTAT LES FLORS I LLAVORS HO HA AFERRAT TOT A UN ALTRE PAPER
MARIA: UN TROS DE PAPER PAREIX UNA CAMISETA

TOTHOM ESTÀ D’ACORD QUE EL QUE MÉS DESTACA SÓN LES FULLES I LES FLORS, I QUE ESTAN FETES DE PAPER I RETALLADES PER AFERRAR-LES

PAU QUETGLAS: HI HA UNA TACA BLANCA QUE PAREIX NEU.

XERRANT SOBRE LA TACA DE NEU ARRIBÀREM AL CONSENS DE QUE LA TACA DE BAIX ERA DE NEU, PERÒ NO SABÍEM D’ON HAVIA SORTIT.

MATEO: HA SORTIT DE BAIX
ROSA: DE DINS UN FORAT
CLARA: PERQUÈ FEIA MOLT DE FRED
TOMEU RUBERT: VA CAURE DEL CEL PERQUÈ FEIA MOLT DE FRED I PLOVIA
NAOMI: O VA CAURE DE LA MUNTANYA

CONVERSÀREM SOBRE EL TEMPS, SOBRE EL FRED QUE FEIA AQUEST DIA, I QUE LES NOTÍCIES DEIEN QUE TAL VOLTA FEIA NEU A LA MUNTANYA, QUE FA NEU QUAN FA FRED, MOLT DE FRED, I QUE LA NEU CAU DELS NIGULS.

I QUÈ VOLIA REPRESENTAR L’AUTOR ?

PAU QUETGLAS: UN JARDÍ, AMB HERBA, FLORS I NEU
CLARA: O UN BOSC
MARIA MAGDALENA: JO CREC QUE ÉS UN JARDÍ
DELFINA: O UNA MUNTANYA AMB FLORETES
MARIA: I LES RATLLES DE DALT SÓN LES CARRETERES

NO SABÍEM SI ERA UN JARDÍ O UN BOSC, DIALOGÀREM SOBRE EL TEMA... I AL FINAL EL GRUP OPINÀ QUE ERA UN JARDÍ PERQUÈ HI HAVIA MOLTES FLORS I FULLES DE COLORS.
I VOS AGRADA LA LÀMINA ?

ELISA: SI, PERQUÈ HI HA FLORS
PAU QUETGLAS: SI, PERQUÈ HI HA FULLES DE COLORS
ESTEL·LA: SI, PERQUÈ TÉ FLORS
CLARA: SI, PERQUÈ HI HA MOLTES I MOLTES FLORS
TONI: SI, PERQUÈ HI HA FLORS
CATERINA: SI, PERQUÈ HI HA RATLLES
PAU DEBIONNE: NO, PERQUÈ NO M’AGRADES LES RATLLES
CATALINA PONS: SI, PERQUÈ HI HA NEU
XAVI: SI, PERQUÈ HI HA FLORS DE COLORINS
NAOMI: SI, PERQUÈ TÉ FLORS
TOMEU RUBERT: SI. PERQUÈ HI HA RATLLES
BIEL: SI, PERQUÈ HI HA NEU
MATEO: SI, PERQUÈ HI HA FLORS DE COLORINS
TOMEU JOFRE: SI, PERQUÈ HI HA RATLLES DE COLOR NEGRE I VERD
MARIA: SI, PERQUÈ HI HA MOLT DE COLORINS
TOMEU GUASP: SI, PERQUÈ HI HA MOLTES RATLLES
MARIA ÀNGELS: SI, PERQUÈ HI HA UNA FLOR DE COLOR VERMELL I BLANC, I UNA FULLA VERDA
ROSA: SI, PERQUÈ HI HA COLORINS
MARINA: SI, PERQUÈ HI HA NEU
CATALINA COLL: SI, PERQUÈ HI HA FLORETES DE COLOR GROC I BLANC
DELFINA: SI, PERQUÈ HI HA RATLLES
MARIA MAGDALENA: SI, PERQUÈ HI HA MOLTES FLORS
PERE: SI, PERQUÈ HI HA MOLTES FLORS.

NOSALTRES CREÀREM LA NOSTRA OBRA, UN GRAN MURAL ( UN GRAN QUADRE ) DIBUIXÀREM EL QUE VOLGUÉREM A UN PAPER PER RETALLAR-LO I AFERRAR-LO AL MURAL QUE PENJÀREM AL PASSADÍS, EL MESTRE TAMBÉ ENS VA FER UNES FULLES I FLORS SEMBLANT A LES DE LA LÀMINA PER PINTAR-LES,RETALLAR-LES I AFERRAR-LES AL MURAL.

el mapa

Quan anàrem a l’Albufera els cavall no hi eren per allà a prop, pasturaven per una altra part. El bou si que hi era devora l’observatori dels ocells, el poguérem observar, ens feia il·lusió veure els cavalls, per això, a l’escola recordàrem el camí per anar a l’Albufera, per poder anar-hi qualque dia amb la nostra família, i tenir la sort de poder veure els cavalls.
Treballàrem el mapa de Mallorca, que significa viure en una illa, el camí per anar al Parc Natural, les distàncies i l’orientació a l’espai, etc.

un nou amic

En el mes de novembre començà un nin nou, ara tenim un altre amic, és en Tomeu Guasp, i formarà part del grup de la classe dels cavalls.

gaudint amb fang

el camí a l'escola

Aquesta setmana hem xerrat de les nostres cases i del camí que cada nin fa per arribar a l’escola, ho hem representat al paper, i hem posat els dibuixos al passadís, per explicar als amics quin camí fa cada un per anar a l’escola. El plafó del passadís canvia constantment al llarg del mes, exposant moltes activitats que es fan a la classe i que volem que tothom vegi, vos convidem a entrar-hi i veure tot el que hi ha penjat.

filosofia 3/18

Al final del trimestre tindreu les sessions de filosofia 3/18. avui hem treballat una làmina d’en Kandisky, una composició amb moltes figures, els infants han creat la seva obra d’art amb retalls de colors i han fet cercles amb un compàs.

els números de les nostres cases

Els infants saben que els cavalls no viuen dins cases com les postres… xerràrem de com eren les nostres cases, tant per dintre com per defora, i sorgí el tema dels números de les cases on vivim... cada casa té un número, perquè el carter pugui dur les cartes, i per saber de qui és cada casa. Vaig demanar a les famílies que diguessin als petits quin número tenia cada casa, per després conversar a l’escola sobre els diferents números que hi ha a les cases, números que sabem i no sabem, números senzills i complicats, números d’una, dues i tres xifres, etc. Els escriviren a la pissarra per comparar-los i després a una graella per tenir els números de les nostres cases.

mural de grafies

Com ja sabeu... a l’escola realitzem grafies amb divers material (amb retoladors, retoladors veleda, llapis, ceres, amb guixos....) i també amb pintura de sabates...per fer grafies de muntanyes i crear un gran mural, que penjàrem a la paret de l’escala...fou divertit, mai ho havíem fet !

què pesa un cavall

Matemàtiques divertides què pesa un cavall

Després de recordar la sessió anterior, mesurar un dibuix molt gran d’un cavall i a nosaltres mateixos, conversàrem sobre el pes d’un cavall. Què pesa un cavall ? i com podem pesar les coses ? com ens podem pesar a nosaltres mateixos per saber si pesem més que un cavall ?

Per què deu pesar més un cavall que un nin o una nina ?

Colau: perquè fa més d’un metre,
Rosa: perquè és més gran que una cadira
Carmen: perquè té un peus molt grans
Caterina: podríem mirar a un llibre el que pesa un cavall

Després de conversar de com podíem pesar-nos... d’explicar què era una bascula, com funciona, quins números hi ha, et....
Una nina de sisè ens digué que un cavall pesava devers 150-200 kg. Que un nin pesava molt poc en comparació a un cavall, ens llegí les quantitats dels pesos de cada nin i nina havia escrit al paper determinar el pes d’un cavall, i ens informà qui s’havia aproximat més al pes que ella havia donat...

Els infants pensaren que pesava un cavall per escriure-ho al paper, per després comparar les diferents quantitats.

Després ens pesàrem a nosaltres mateixos per esbrinar qui pesava més i manco, per saber mesurar el nostre pes, i copiar-lo per decorar el mural.

com podem mesurar un cavall

A l’escola aprenem matemàtiques funcionals i pràciques, relacionades amb les necessitats que es presenten quan sorgeix un problema, de forma lúdica i atractiva, fent que els infants siguin els grans protagonistes de l’aprenentatge, que siguin ells els que facin les hipòtesis, que cerquin les solucions als problemes, que dialogin entre ells per cercar les solucions, que aprenguin a aprendre, etc. Un dia es presentà el problema de com mesuraríem un cavall i com podríem saber si era més gran que nosaltres. Mitjançant les preguntes del mestres els infants trobaren la solució:
Com podem mesurar les coses ?
On les podem mesurar coses grans ?
Quina alçada fa cada nin ?
Mesurem amb les mans o amb qualque instrument ?
Com mesuren els nostres pares ?
Que tenim per mesurar ?
Quin és el nin més gran ?
I la nina més alta ?
Què hem de menester per poder mesurar-nos ?
I per mesurar a un cavall ?
Etc.
I així els nins i les nines digueren tot el que havíem de fer per poder mesurar-nos a nosaltres i a un cavall dibuixat a un mural. Tot el procés fou determinat per ells, el mestre només era el guia de l’aprenentatge. I així els infants arribaren a les seves conclusions de forma constructiva, funcional i reals.

activitats relacionades amb l'excursió

Abans de la sortida al Parc Natural de l’Albufera ens visità a l’escola una monitora per explicar-nos algunes coses que trobaríem a aquesta zona humida de Mallorca. Jugarem a un joc on s’havia de cercar les parelles dels objectes que el dia següent trobaríem a l’Albufera. Després de la sortida es realitzar algunes activitats relacionades amb ella, com la creació d’un gran mural, al passadís, on els infants dibuixarem els diferents animals que observàrem al Parc Natura, Parc que hauríem de protegir ara i sempre !

PARC NATURAL

Dia 3 de novembre anàrem d’excursió a l’Albufera, per conèixer les peculiaritats d’aquest hàbitat i tot allò que podem trobar en ella, (els diferents animals d’aquest lloc, tant terrestres com aquàtics, les plantes i arbres característics d’una zona humida, els diversos ocells que hi viuen, així com els petits insectes que trobarem, caminant entre els canals. Va fer un bon dia, una mica de vent, que més que molest fou agradable. Un lloc que està cada dia obert i que es pot visitar sense fer cap reserva. Vos animeu a anar-hi amb la família ?