contes de la caixa de la família

Contes de la capsa: la família

En Teo i la seva Família: ens conta les vacances que té en Teo amb la seva família, descrivint els diferents membres de la mateixa, i tot allò que fan per tenir unes bones vacances de Nadal.

La Lluna d’en Joan: un conte ple de sentiments on es narra una tendre història... en Joan viu només amb el seu pare, un pescador que perd la salut a la mar, perquè un pop li ha pres... en Joan ha de vèncer les seves pors per arribar a la Lluna... perquè aquesta li ajudi a recuperar la salut del seu pare.

L’Anna i en Fritz juguen a ser pares: n’Anna és una nina que vol jugar a ser mare amb l’ànec Fritz, fent el que els seus pares fan mentre els seus pares juguen com ho fa la seva nina... al final s’estimen més fer el que correspon a cada un segons la seva edat.

la copa que sona !

10/11/2010

EXPERIMENT (el copa que sona)

Avui na Rumia ens ha dut una sorpresa. És dins ca seva... arar li dinaré un copet, a veure quin renou fa... sense mirar-la.

Pau Q: Pareix una campana.
Tomeu R: És de vidre.
Tomeu J: És de ferro.
Elisa: És de plàstic.
Mateo: Pot ser un tassó de vidre.
Rosa: O una copa de vidre.

Escoltem el renou i arribem a la conclusió que el renou és de vidre, i concretament una copa de vidre.

A més de conversar entre la diferència entre un tassó i una copa de vidre.


Pau D: Un tassó no té el pal.
Colau: No té la base grossa.
M. Àngels: És una copa de vi.

Què podem fer amb una copa i aigua?

Delfina: posar un poc d’aigua a la copa

Ho fem i .... observem... com és l’aigua ?

Pere: És blanca.
Tomeu R: És grisa.
Clara: No, és transparent, no té color.

No ens ocórrer res a fer amb la copa mitja plena d’aigua...

El mestre es banya el dit amb l’aigua i després el desplaça per damunt la copa.... voltant el dit.... patina.... i fa renou !
Com ha estat ?

Estela: Que has ficat el dit dins l’aigua i la cançó ha començat.
Catalina Pons: Perquè patina.
Mireu, al costat no fa renou només a dalt.... si desplacem el dit més a baix no sona

Colau: Això és perquè l’aigua i la copa són transparents.
Clara: És perquè és de vidre fort.
Pau Q: Fa renou la part prima de dalt quan patina el dit.
JP: Ara ho tocaràs. Què passa?
Pau Q: Escarrufa !
JP: Perquè?
Elisa: Quan toca fluixet la copa fa renou però si ho toca fort no fa renou.
Tomeu R: és com un piano.

Conversa del renou i a què es sembla...

S’acosta la copa a la galta o als llavis dels infants perquè notin les vibracions de la copa mestre sona... a alguns els agrada i a altres els escarrufa.

I perquè fa renou?

Catalina C: Jo, quan ho he tocat amb els morros m’ha tremolat.
Pau Q: Perquè tremola I fa renou.

Conversa final: la copa tremola I quan ses coses tremolen fan renou.... La copa tremola quan hi freguem el dit.... Això es diu vibració, es produeixen ones de sons que ens arriben a l’oida... així sentim les coses...ens fixem que la copa té forma de campana... com una campana girada... ah! I les campanes sonen molt perquè tenen aquesta forma.

Activitats Fundació Joan March

FUNDACIÓ JOAN MARCH


Aquest mes hem començat a realitzar activitats relacionades amb la futura sortida a la Fundació Banca March, activitats relacionades amb una carabassa, la carabassa de la nostra classe. A partir d’aquest fruit realitzarem diverses activitats per potenciar la creativitat, la imaginació i la inventiva en els infants, i moltes habilitats plàstiques.

En una sessió conversàrem sobre les característiques de la carabassa, per realitzar un dibuix, a una altra es conte un conte, (sopa de carabassa), a la tercera sessió inventàrem un conte que durem a ca nostra per llegir. A la quarta sessió jugàrem a endevinar que hi havia dins una caixa, per pintar una carabassa i un dibuix lliure, amb tempera i sucre.

conte de la carabassa

22/10/2010

FUNDACIÓ JOAN MARCH


Per aquesta setmana no tenim conte de cap carabassa….
Carmen: En fem un nosaltres.

Bona idea. Cada un dirà una cosa... una part de la història... Puc començar jo?

“”Això era una carabassa molt petita…

Pau Q: Que va créixer molt.
Catalina Coll: Va créixer molt més que casa seva, fins al cel.
Pere: Fins que tocà els núvols.
M. Magdalena: Va espenyar la casa.
Catalina Pons: I li varen fer una casa nova.
Colau: després li varen sortir peus a la carabassa.
Caterina: També li varen sortir ulls.
Mateo: i li va sortir una boca.
Rosa: i llavors li varen sortir mans.


I què li va passar?

Pau D: Se n’anava a fer un dinar.
Tomeu R: Va trobar-se amb la seva mare que l’esperava.
Delfina: Perquè la porta estava tancada.

I no podia entrar?

Estela: No tenien claus, i després varen caminar però no les trobaven.
Toni: Algú les havia amagat davall una planta.
M. Àngels: Era l’home dolent que estava amagat darrera una flor que les amagà.
Elisa: però les trobaren, i la carabassa i la seva mare varen entrar a casa i varen dinar de peix i formatge.
Biel: Després de dinar varen dormir als seus llits perquè estaven molt cansades. Perquè havien caminat molt.
Naomi: llavors varen anar a un bosc i colliren fulles de tardor.
Xavi: Les varen penjar totes... les penjaren a l’habitació.
Carmen: Quan era de nit es varen dutxar, varen sopar i anaren a dormir.
Marina: I l’home dolent va entrar quan dormin i li va llevar totes les coses de la seva habitació
Tomeu J: Va anar a la cuina i els hi va llevar els plats i tot el menjar manco els cereals i la llet.
Tomeu G: I les carabasses es varen despertar i varen veure que eren pobres i només podien berenar.
Mohammed: Varen anar a pintar.
Colau: després anaren al supermercat a comprar.
Catalina: Perquè no tenien res.
Pau Q: i varen comprar una “làmpara”.


La podien tenir encesa perquè aquell home dolent no hi tornés.

...I conte contat conte acabat,
si no és mentida serà veritat”

fundació Joan March

19/11/2010

FUNDACIÓ JOAN MARCH

Na Rumia ens ha dut una capsa foradada... té una tela que tapa el forat i no podem veure el que hi ha a dins...
Maria Magdalena: podem ficar la mà i veure el que hi ha a dins.
Toni: però no hem de mirar... nomé tocar.
Pau Debionne: ho hem d’endevinar.

Conversa dels sentits... aquesta vegada utilitzarem el sentit del tacte per saber que hi ha a la capsa.

Tots els infants van ficant la mà pel forat per endevinar que hi ha.

Tomeu Jofre: sembla sal.
Estel·la: per mi que és sucre
Elisa: hi ha una cosa que pareix una bolla
Mateo: i una que sembla un pal
Xavi: un pal de sucre
Pere: hi ha una muntanya de sucre
Catalina Coll: sembla un “boli” gros
Catalina: jo toco una bolla
Marina: potser sigui un retolador gros
Carmen: hi ha moltes coses
Naomi: sembla un llapis gran

Després de conversar de les possibles coses que hi pot haver, mostrem el que hi ha, per xerrar sobre les seves característiques. Hi havia: molt de sucre, dos pinzells gruixats i una carabassa.
Què podríem fer amb tot això ?

Pau Quetglas: na Rumia vol que posem el sucre damunt la carabassa
Rosa: crec que si ho vol
Tomeu Guasp: podem posar el sucre damunt la carabassa amb el pinzell
Catalina Coll: potser ha dut els pinzells perquè vol que pintem un dibuix
Clara: podríem fer papallones
Colau: o una boca a la carabassa

Entre tots decidírem que podríem fer un dibuix a un paper, mesclant el sucre amb tempera de color groc i taronja, haguèrem de posar una mica d’aigua per fer la mescla. Realitzàrem un dibuix d’una carabassa i també un dibuix lliure amb la mescla.

Conversant sobre la textura de la mescla, aprenent que es pot pintar amb diferent material, a més de la pintura.

la crisàlide

La crisàlide de l’eruga de la papallona rei.

L’eruga de la papallona rei que teníem a l’escola s’ha convertit en crisàlide, una meravella de la naturalesa, i nosaltres tenim l’oportunitat d’observar-la en directa... la crisàlide és espectacular ! tant en la seva forma com en la manera de subjectar-s’hi... mireu les fotografies i veureu com ho ha... només en queda emocionar-nos en l’aparició de la papallona rei, només ens caldrà esperar uns quants dies.

poesia i música

Aquest dijous hem anat al Centre a veure un espectacle de música i poesia... una dona ens ha recitat moltes poesies acompanyades amb instruments, ha estat emocionat i els infants han gaudint molt... els hi ha agradat molt... una bona manera d’acostar la poesia als més petits.

el llagost

Una forma lúdica de conèixer les característiques principals dels animals que ens envolten és observar-los per després conversar sobre ells i realitzar una activitat concreta en relació a l’animal, l’altra setmana tinguérem caragols a l’escola, aquesta un llagost molt gran. I a dins l’aula tenim l’eruga de la papallona rei que està fent el capoll, amb una mica de sort veurem com es transforma en papallona, serà una grata experiència. Aprofitarem la trobada d’animalets al pati o a l’entorn immediat per conèixer-los millor.

filosofia 3/18 experiment

Filosofia 3/18 experiment: el tassó amb aigua i una tapa de cd.

LA PRESSIÓ DE L’AIRE.
Material: un tassó, aigua, la tapa de plàstic transparent d’un CD.
Emplenem un tassó amb aigua fins a dalt de tot. Col·loquem a sobre la tapa de plàstic del CD i pressionant girem el tassó cap per avall. Pressió atmosfèrica.

Na Rumia ens vol abraçar a tots mentre recordem les normes. Ella ens ha dut dues coses.... i ens demana que imaginem de quin material deuen estar fetes.

Colau: de plàstic ?
Maria Magdalena: de ferro ?
Mateo: o potser siguin de vidre ?
Pau Quetglas: o de fusta ?
Catalina Pons: potser siguin de paper.

Na Rumia les mostra.....

Catalina Coll: és una tapadora
Clara: una tapadora de cd
Biel: i un tassó de vidre.... i al costat tens un bol amb aigua....

Què feríeu vosaltres amb aquestes coses.... na Rumia no sap que fer !

Tomeu Rubert: jo posaria l’aigua dins el tassó.
Tomeu Guasp: tota no, perquè no hi cap.
Pau Debionne: i després posar la tapa del cd damunt el tassó.
Mateo: i girar el tassó a veure que passa, potser caigui un poquet d’aigua.
Carmen: podríem fer màgia.
Toni: si tombem el tassó no cairà l’aigua, perquè té la tapadora.
Catalina Pons: si que caurà, caurà tot, perquè ho gires tot.
Tomeu Jofre: no caurà, ja que l’aigua farà una bombolla i aguantarà l’aigua.
Caterina: caurà perquè no és la tapadora del tassó.
Pau Debionne: crec que la tapadora farà d’escut i no caurà.
Elisa: no caurà però no sé perquè.
Biel: jo penso que si caurà, quan gires les coses cauen.
Estel·la: si que caurà.
Pere: jo penso el mateix.
Catalina Coll: si, caurà i es ballarà la tapa.
Pau Quetglas: crec que caurà l’aigua, perquè és molt fina i sortirà pels costats.
Maria Àngels: sí, sortirà pels costats.
Delfina: i banyarà l’estora.
Naomi: no caurà...... però no sé perquè.
Tomeu Guasp: l’aigua cau cap a baix.
Mateo: caurà com una font, a poc a poc.
Maria Magdalena: o aviat.
Colau: la tapadora és molt fina i hi ha molta aigua, caurà.
Marina: caurà al terra com l’aigua d’una font.
Tomeu Rubert: si....... caurà.

Molt bé..... girem el tassó i l’aigua no cau.... sorpresa !

Pau Quetglas: la tapadora ha quedat aferrada al tassó.
Xavi: perquè la tapadora queda pitjada.

No sabem perquè no cau... i el mestre explica què és la pressió atmosfèrica, i perquè l’aigua no cau.

A la classe observàrem com és l’eruga de la papallona rei, una eruga bastant gran que se mou molt ràpid i li agrada molt menjar les fulles del fonoll i de la pastanaga. Mireu quins colors té, és espectacular !

Aquest divendres anàrem al Ranxo les Roques, del Port d’Alcúdia, per gaudir de la sortida i dels animals que hi havia allà. Els infants s’ho passaren d’allò més bé donant de menjar als animals, aprenent les característiques principals de tots ells, i colcant als ponis com si haguessin fet cada dia, com a grans experts!.