la classe de les papallones.
Aquest any som la classes de les papallones, els infants elegiren el nom de la classe. Entre els animals autòctons de les illes, elegiren les papallones, per això, estudiarem només les papallones que es poden trobar en la nostra comunitat autònoma.
LA INFORMACIÓ DESTINADA ALS PARES ES PENJARÀ AL BLOG.

puntualitat

És prega més puntualitat a l’hora de l’entrada al matí, convé ser-hi a la fila al pati cinc minuts abans de les 9 h. moltes gràcies.

domingo, 31 de octubre de 2010

activitat del projecte de les papallones




El vostre nin o nina pot dur informació a l’escola sobre les papallones, només una petita informació escrita a un paper ( una o dues frases d’una característica de les papallones), no es tracta d’aportar molta informació, si no de cercar amb el vostre fill o filla qualque cosa referent a les papallones, perquè expliquin a la classe com han cercat la informació amb qui l’han cercada, què han escrit sobre les papallones... perquè aprenguin a cercar informació i explicar-la a classe.

dibuix de l'hort.







Després de tenir tot l’hort sembrat.... sortírem un dia a veure com havien crescut les hortalisses... per veure el canvi que havien experimentat i la causa d’aquests canvis. Netejàrem tot l’hort i tot el pati, i dibuixàrem el nostre petit hort, observant tot el que hi havia en ell.

jueves, 28 de octubre de 2010

filosofia 3/18 experiment

EL GLOBUS I LES XINXETES
Material: un globus i 20 xinxetes.
Col·locam les 20 xinxetes juntes amb les punxes per amunt. Inflam el globus i presionam sobre les xinxetes però no explota. Ho repetim però només amb una xinxeta i boom!
Experiment amb el globus i les xinxetes. 28-10-2010

Saludàrem a na Rumia i recordàrem entre tots les normes de la sessió. Ella ens dugué uns globus i una capsa plena de xinxetes.

Catalina Pons: ens ha dut globus.
Caterina: i una capseta
Tomeu Jofre: de caramels petits.
Naomi: o de pals petits.
Carmen: una capseta de xicles.
Pau Debionne: o de clips.
Clara: o potser de llepolies.
Xavi: podrien ser mistos.
Catalina Pons: o de llavors.
Elisa: o punxons petits.
Mateo: si aquelles coses per penjar coses.
Clara: ah si ! xinxetes.

Conversa del que poden fer....

Pere: podem inflar el globus.
Tomeu guasp: i punxar el globus.
Pau Quetglas: podríem haver ficar la xinxeta dins el globus abans d’inflar-la, però ara ja no es pot.

Conversa de coses que poden fer amb les xinxetes... al final pensàrem posar moltes xinxetes a terra i veure què passaria si poséssim el globus al damunt.

Carmen: el globus explotarà.

Emoció: tots els infants es tapen les orelles esperant que el globus exploti... i.... sorpresa! Els globus no explota... tothom queda sorprès. Què ha passat?

Pau Debionne: deu ser màgic el globus !
Clara: o les xinxetes són fluixes.
Toquem les xinxetes....
Maria Magdalena: són de ferro.
Biel: i fortes, tenen punta.

Conversem sobre el que ha passat i no sabem per què el globus no ha explotat. Provem de posar només una xinxeta al terra per col·locar el globus al damunt i... bum ! ha explotat sense pitjar fort.
Pau Debionne: abans no ha explotat perquè hi havia moltes de xinxetes.
Caterina: a veure si el globus és massa gran.
Xavi: però el plàstic i el ferro no es poden ajuntar. Bé, al ferro de la pissarra si.
Pau Quetglas: perquè el ferro de la pissarra no té punxes.
Clara: ah! Perquè hi ha moltes puntes i per això no ha explotat.

Cada nin i nina posa la mà damunt el munt de xinxetes i damunt la xinxeta separada que hi ha al terra, i s’adonen que punxa més la xinxeta que el conjunt de xinxetes agrupades.

Delfina: moltes no punxen i una fi.
Tomeu Rubert: perquè hi ha una punta.
Estel·la: moltes són com el ferro de la pissarra.
Marina: fan com una paret.
Maria àngels: i no exploten el globus.
Toni: quan ni ha una punta es fica a la bufeta.

Conversa sobre l’experiment.

contes

Contes de la capsa: som diferents som iguals.

Conte: d’una banda a l’altra... nens i nenes del món
Ens narra el que fan nins i nines de diferents països (Alaska, Brasil, Egipte, Iugoslàvia, Japó, Namíbia, Austràlia, Itàlia, Xina... conversàrem del què feien aquells nins i de les coses que fan els nins i nines a Mallorca.

Conte: nens de tota mena.
El conte ens explica que tots els infants neixen i creixen de la mateixa manera, i solen fer les mateixes coses malgrat siguin de cultures diferents.

Conte: què faries amb una cua com aquesta.
Un conte diferent on surten les diverses parts de molts animals, per pensar de quin animal es tracta, per després imaginar què feríem nosaltres si tinguéssim aquelles parts dels animals.

sábado, 23 de octubre de 2010

filosofia 3/18 experiment

1- L’OU DE GOMA
Material: un tassó, vinagre, un ou cru.
Ficam un ou cru en un tassó i el cobrim completament de vinagre. El deixam 48 hores i observam que ha perdut completament la clovea. El traiem i el passam per aigua. Observam la transformació de l’ou. Reacció química, Osmosi.
14- 10-2010
CONVERSA DE FILOSOFIA 3/18

HEM DESPERTAT NA RUMIA I HEM RECORDAT LES NORMES. ARA MIREM QUE ENS HA DUT AVUI.

- JOAN PERE: TRÈIEM UN TASSÓ. DE QUIN MATERIAL ÉS?
- CATALINA PONS: DE PLÀSTIC I ESTÀ BUIT.
- J.P: MIREM QUE MÉS ENS HA DUT NA RUMIA?
- ROSA: UN PAPER
- J.P: I PER QUÈ CREUS QUE ÉS EL PAPER?
- ROSA: PER FICAR DINS EL TASSÓ
- NAOMI: UN DIA VÀREM FICAR UN PAPER DINS AIGUA.
- MARIA. ÀNGELS: VÀREM POSAR VINAGRE DINS UN TASSÓ I HI VÀREM FICAR UN OU.
- TOMEU J: HI HA MARRÓ DINS EL TASSÓ, QUE FLOTA.... DEU SER BRUTOR O FANG.
- J.P: D’ON HA SORTIT?
- TOMEU R: DE DINS L’OU.
- CATERINA: POT SER HA SORTIT DEL QUE HI HA DEFORA DE L’OU.
- CATALINA COLL: L’OU ESTÀ A BAIX I EL VINAGRE ESTÀ DAMUNT L’OU.
- PAU Q: PAREIX QUE L’OU ES FON I L’ESCUMA ÉS TAN PETITA QUE NO ES POT FONDRE.

CONVERSA

- MATEO: SE FON SI TÉ SUCRE.
- XAVI: AQUESTA ÉS LA BRUTOR DE L’OU
- COLAU: JO VEIG UNA COSA PETITA AFERRADA A L’OU. TÉ BRUTOR.
- J.P: MOLT BÉ. COM HA QUEDAT L’OU?
- PERE: BRUT.
- J.P: PER QUÈ ÉS EL PAPER?
- PERE: PER RENTAR-LO.
- J.P: HE D’ANAR ALERTA.
- BIEL: SÍ PERQUÈ L’ALTRE ES VA ESPANYAR.
- PAU D: S’HA EMBRUTAT AMB EL VINAGRE.
- J.P: VOLEU QUE EL TIRI? MIREM QUE PASSA?
( L’AMOLLA A TERRA I NO S’ESPANYA, SINÓ QUE REBOTA)

CONVERSA


- PAU Q: PAREIX QUE ESTÀ ESCLAFAT I QUE SA CLOVELLA ÉS COM EL QUE HI HA A DINS. ESTÀ FLUIX.
- J. P: EL PODEU TOCAR...
- CLARA: PAREIX UNA PILOTA.
- ROSA: PAREIX UN GLOBUS.
- J.P: LA CULPA ÉS DEL VINAGRE, PERQUÈ VA ESTAR MOLTES HORES I ESTÀ FLUIX.
- CARMEN: FA OLOR DE VINAGRE.
- CATERINA: SE VA FICAR EL VINAGRE I FA BOMBOLLES
- TONI: PAREIX PASTA.
- M. MAGDALENA: EL VINAGRE TÉ LA “CULPA” . L’HA AFLUIXAT.
- MOHAMMED: L’OU ÉS PER MENJAR.
- NAOMI: QUAN L’HAS FICAT AMB VINAGRE HA ENTRAT A DINS SA CLOVELLA, S’HA FET UN POC GROS I PER AIXÒ ESTÀ FLUIXET.
- MARINA: SI QUEDA TOTA LA NIT EL VINAGRE TÉ LA CULPA DE QUE ESTIGUI FLUIXET.
- COLAU: S’HA RUAT UN POQUET.
- ELISA: S’HA TORNAT FLUIX I QUAN EL TIRES NO S’ESPENYA.
- CATALINA COLL: ÉS COM A PELL I HA TORNAT TARONJA.

CONVERSA


- J.P: VOLEU SABER PERQUÈ HA PASSAT..., EL VINAGRE ÉS UN ÀCID ACÈTIC I LA CLOSCA DE L’OU ÉS COM A CALÇ. EL VINAGRE ES VA MENJANT LA CLOVELLA I L’ESCUMA MARRÓ QUE HI HAVIA EREN ELS RESTES DE LA CLOVELLA DE L’OU.

CONVERSA

- J.P: PER ACABAR, QUÈ PASSARIA SI DEIXEM MOLT DE TEMPS L’OU EN VINAGRE?
- PAU Q: S’HO MENJARIA TOT.
- COLAU: ...O EXPLOTARIA.

filosofia 3/18 experiment

experiment

UNA FLOR DE PAPER.
Material: un recipient amb aigua, paper, tisores i llapis.
Dibuixam i retallam una flor de 5 o 6 pètals amb el paper. Després doblegam els pètals sobre la línia cap al centre de la flor. La col·locam sobre l’aigua i observam com s’obre. Capilaritat.
EXPERIMENT 2 21/10/2010
Na Rumia ha vingut a veure’ns i hem recordat les normes.
Mirem el material que ens ha dut. Hi ha un plat, aigua i una estrella de paper.

Catalina Coll: Pareix un diamant ( fa referència a l’estrella de paper amb les puntes doblegades)

L ‘obrim ( és una estrella). Què li ha fet na Rumia a l’estrella?

Pau D: Ha doblegat les puntes.

Molt bé i té forma d’hexàgon. Què podem fer amb això?

Pau Q: Crec que na Rumia vol que posem aigua dins el plat i no sé què més.
JP: Què passarà si posem l’estrella de paper dins l’aigua?
Elisa: Es banyarà i s’espenyarà.
JP: Mireu què passa si posem l’estrella doblegada dins l’aigua.
Catalina Coll: Una part està a dalt i l’altra part a baix.
Mateo: S’ha obert.
M. Magdalena: S’ha obert amb l’aigua.
Catalina Pons: Amb l’aigua s’ha obert perquè...
Xavi: S’ha obert com una corona.

JP: Què fa l’aigua?

Conversa...


Caterina: Banya les parts dels costats.
Pere: Perquè l’aigua es posa a dins i s’obre.
JP: Mireu no té aigua a dins.
Tomeu G: Perquè n’ha entrat un poc al paper i l’empeny.
JP: Per on ha entrat l’aigua?
Tomeu R: Per els costats.
JP: Com ho fa l’aigua per obrir l’estrella?
Naomi: Crec que és perquè bufa el vent.


JP: Però aquí no fa vent. ...

Naomi: Les puntes estan eixutes i enmig banyat.
Rosa: L’aigua banya per baix i ha obert les puntes.
Estel·la: has posat aigua i el paper s’ha banyat enmig però l’aigua ha deixat les puntes eixutes.
Tomeu J: Perquè té aire i s’obren les putes, jo ho he vist.
Elisa: Perquè l’aigua ha anat un poquet al fons I les puntes a dalt.
Mateo: És “culpa” de l’aigua. S’ha “obert”.

Conversa de l’experiment i com és que les puntes de l’estrella s’han obert... Tot això es gràcies a la CAPILARITAT....el paper quan es mulla xupa l’aigua a la part inferior...i torna més gros.... Això fa que les puntes de l’estrella s’aixequin...

hort




heu vist com tenim l'hort ?

les verges











El dia 21 d’octubre celebràrem el dia de les verges, cantant i menjant bunyols.

viernes, 15 de octubre de 2010

psicomotricitat




Els divendres anirem al pavelló amb el grup de quatre anys, ja que el nombre de nins i nines d’infantil és elevat i no hi ha material per a tots, i d’aquesta manera les sessions de psicomotricitats es poden dur a terme satisfactòriament. Cada setmana es muntarà un circuit per desenvolupar certes habilitats psicomotrius, aconseguint aquells objectius relacionades amb l’educació física. El circuit es modificarà per estimular als infants i treballar diferents moviments i destreses.

Abans de cada sessió es realitzarà una conversa amb els infants per recordar les normes i veure el que s’ha muntat, a més de realitzar exercicis per preparar el cos i iniciar correctament cada sessió.

Una vegada tots els infants han passat pel circuit, tenen l’opció de seguir gaudint del circuit o jugar lliurement amb el material preparat per desenvolupar altres destreses.


Circuit desplaçaments de baixa altura:

Objectius:

· Coordinar el moviment alternatiu de peus entre cercles.
· Desplaçar-se rodant sobre si mateix.
· Passar per davall el pont coordinant mans i peus.
· Alternar moviment cames per passar per damunt les barres.
· Caminar sobre objectes mantenint l’equilibri.
· Rodar amb la panxa per damunt un coixí circular.
· Botar per damunt un coixí i redolar sobre el material.
· Equilibri per damunt objectes i coordinació peus.
· Desplaçar-se ràpidament fins al fina.

martes, 12 de octubre de 2010

pintant amb les mans







pintant amb les mans










¿Flota o s'enfonsa? Explicació Sobre l'ou actuen dues forces, el seu pes (la força amb què l'atreu la Terra) i l'empenta (la força que fa cap amunt l'aigua). Si el pes és més gran que l'empenta, l'ou s'enfonsa. En cas contrari flota i si són iguals, queda entre dues aigües. L'empenta que pateix un cos en un líquid, depèn de tres factors: o La densitat del líquid o El volum del cos que es troba submergit o La gravetat En afegir sal a l'aigua, vam aconseguir un líquid més dens que l'aigua pura, el que fa que l'empenta que pateix l'ou sigui més gran i superi el pes de l'ou: l'ou flota. Així també es pot explicar el fet que sigui més fàcil surar en l'aigua del mar que en l'aigua de rius i piscines.

Na Rumia ens mostra el que ha dut dins la seva casa, dos ous, un recipient amb aigua i un paquet de sal. Recordem les normes de filosofia i comencem la sessió.

Mestre: que ha dut na Rumia ?
Pau Quetglas: una gerra plena d’aigua.
Catalina Coll: potser estigui calenta.
Na Rosa toca l’aigua i ens diu a tots que està freda.

Mestre: i això?
Mohammed: un ou.
Marina: si cau s’espenyarà.
Xavi: és un ou de gallina.
Estel·la: és petit i marró.
Pau Quetglas: si fos d’ànec tindria taques, per això és de gallina.

Mestre: que passaria si fiquéssim l’ou dins l’aigua?
Catalina Pons: que s’enfonsarà cap a baix.
Tomeu Rubert: fins al fons.
El mestre s’enfonsa...
Maria Magdalena: s’enfonsa perquè no sura.
Naomi: no flota perquè no està ple d’aire.
Catalina Coll: està ple de menjar.

Conversa del que hi ha a dins l’ou.

Catalina Pons: està al fons perquè està ple i pesa massa.
Mateo: no sura perquè està ple de líquid i se’n va al fons.

El mestre comença a posar sal a l’aigua fins que aquest sura una mica.
Ooohhhhhhhhh! L’ou sura si hi ha sal a l’aigua... tothom ho mira, el toca, l’empeny cap al fons però torna surar......... es demana perquè sura.

Mateo: perquè has tirat sal.
Clara: si poses més sal pujarà més.

El mestre ho fa i efectivament, l’ou puja fins a dalt de tot. Sorpresa !!!!!!!!

Xavi: la sal ha fet que l’ou boti i surti.

Tothom torna empenya l’ou cap a baix però torna sortir.

Pau Quetglas: l’aigua amb sal el puja, com l’aigua de la mar, que sura més.
Xavi: és com una pilota que l’enfonses cap a baix i torna sortir.

Conversa del que s’ha fet, i sobre el que ha passat... per després explicar la densitat de l’aigua sense sal i amb sal, conversant del perquè ens enfonsem més a una piscina que a la platja...

jueves, 7 de octubre de 2010

la caixa dels contes

L’hora del conte:

En aquest curs s’utilitzaran les capses de contes per contar contes als infants i treballar certs temes, com per exemple: on vaig néixer, som iguals som diferents, la por, etc.

La caixa de “on vaig néixer?”

Conte: els quatre viatgers.
Explica la història de quatre nins de diferents països que són adoptats per quatre famílies d’un altre país. Els infants coincideixen i es fan amics realitzant un treball conjunt.

Objectiu: treballar les diferents races del món, què és l’adopció i conversar sobre l’amistat entre els iguals, tenint en compte les diferències entre nosaltres. Conversar sobre la procedència de cada família de la classe.

Conte: “contem una altra vegada la nit que vaig néixer”
Narra la història d’una nina que demana als seus pares que li contin què passa la nit que ella va néixer a la panxa d’una altra mare més jove.

Objectiu: saber què vol dir mare biològica i mare d’adopció. Adonar-se de què no totes les famílies són iguals i dialogar sobre el que vol dir ser adoptat.

martes, 5 de octubre de 2010

el nostre amic Mohammed.









A la classe tenim un nou amic, ha començat aquest mes i s’ha integrat totalment al grup. És un nin que gaudeix del grup i que els altres l’han acollit com un més... fins i tot s’ofereixen a ajudar-li quan li costa fer una activitat, fet que ens proporciona potenciar la socialització entre els iguals i desenvolupar els bons hàbits de comportament.

És una sort i un privilegi tenir un infant d’una altra cultura, ja que d’aquesta manera ens poden enriquir tots de la diversitat que hi ha en el nostre món, i poder percebre de veritat com és la nostra societat: multicultural i diversa.

Benvingut Mohammed al grup de la Classe de les Papallones.

lunes, 4 de octubre de 2010

fruits de tardor
















Avui hem tastat alguns dels fruits de tardor que podem trobar a qualsevol mercat. Els hem tocat, ensumat i tastat, hem conversat sobre les seves semblances i diferències, per després realitzar una fitxa de lecto-escriptura, ha estat una sessió amena i divertida.

sábado, 2 de octubre de 2010

el circuit en el pati


Al pati s’ha pintat un circuit perquè els infants puguin jugar amb cotxes i vehicles, per a potenciar les relacions socials i perquè gaudeixin de jugar amb els amics.