conte de la carabassa

22/10/2010

FUNDACIÓ JOAN MARCH


Per aquesta setmana no tenim conte de cap carabassa….
Carmen: En fem un nosaltres.

Bona idea. Cada un dirà una cosa... una part de la història... Puc començar jo?

“”Això era una carabassa molt petita…

Pau Q: Que va créixer molt.
Catalina Coll: Va créixer molt més que casa seva, fins al cel.
Pere: Fins que tocà els núvols.
M. Magdalena: Va espenyar la casa.
Catalina Pons: I li varen fer una casa nova.
Colau: després li varen sortir peus a la carabassa.
Caterina: També li varen sortir ulls.
Mateo: i li va sortir una boca.
Rosa: i llavors li varen sortir mans.


I què li va passar?

Pau D: Se n’anava a fer un dinar.
Tomeu R: Va trobar-se amb la seva mare que l’esperava.
Delfina: Perquè la porta estava tancada.

I no podia entrar?

Estela: No tenien claus, i després varen caminar però no les trobaven.
Toni: Algú les havia amagat davall una planta.
M. Àngels: Era l’home dolent que estava amagat darrera una flor que les amagà.
Elisa: però les trobaren, i la carabassa i la seva mare varen entrar a casa i varen dinar de peix i formatge.
Biel: Després de dinar varen dormir als seus llits perquè estaven molt cansades. Perquè havien caminat molt.
Naomi: llavors varen anar a un bosc i colliren fulles de tardor.
Xavi: Les varen penjar totes... les penjaren a l’habitació.
Carmen: Quan era de nit es varen dutxar, varen sopar i anaren a dormir.
Marina: I l’home dolent va entrar quan dormin i li va llevar totes les coses de la seva habitació
Tomeu J: Va anar a la cuina i els hi va llevar els plats i tot el menjar manco els cereals i la llet.
Tomeu G: I les carabasses es varen despertar i varen veure que eren pobres i només podien berenar.
Mohammed: Varen anar a pintar.
Colau: després anaren al supermercat a comprar.
Catalina: Perquè no tenien res.
Pau Q: i varen comprar una “làmpara”.


La podien tenir encesa perquè aquell home dolent no hi tornés.

...I conte contat conte acabat,
si no és mentida serà veritat”